En l’anterior reunió del Cercle d’Economia, hi havia descoratjament entre els assistents, que veien com a Barcelona li faltaven projectes, ha assenyalat el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Un any després, no és que la ciutat s’hagi recuperat del tot, però comencen a haver-hi motius per no estar tan desanimats. Es veia a la mateixa taula en la qual ha intervingut Collboni durant la primera jornada de la reunió del Cercle d’Economia, que ha arrencat la seva XXXVII edició aquest dimecres per segona vegada a l’Hotel W. Collboni estava acompanyat per Grant Dalton, el director general de l’Emirates Team New Zealand i organitzador de la Copa Amèrica de Vela, una de les grans victòries que s’ha apuntat la capital catalana en els últims mesos. “És un exemple que les coses poden passar”, ha emfatitzat el primer tinent d’alcalde.
Dalton era el ponent a qui tothom volia escoltar en aquesta primera jornada de la reunió del Cercle. Com a representant de l’equip guanyador de l’edició anterior de la Copa Amèrica, va haver de triar en quina ciutat organitzar la següent, la de 2024. Un factor que va propiciar la seva elecció es veia des de la finestra de l’hotel W, ha dit de broma, encara que ràpidament ha ponderat altres raons que el van convèncer. “Barcelona té emoció”, ha defensat, rememorant el record que la ciutat li va deixar amb els Jocs Olímpics del 92. De Freddy Mercury s’encordava especialment. “Ens agradaria reviure aquest sentiment”, ha sostingut.
Més enllà dels sentiments, el director general de l’Emirates Team New Zealand ha apuntat a les infraestructures existents a la ciutat, les bones condicions que ofereix el seu litoral per navegar, l’aposta del consistori per l’economia blava i la bona disposició a acollir-los que han tingut les institucions. El president del Port de Barcelona, Damià Calvet, un dels agents que més s’ha involucrat a atreure la Copa Amèrica, ha indicat que, per continuar contribuint a fer que Barcelona aconsegueixi més projectes com aquest, es requereix sumar diferents forces tractores que els afermin. “Aquest moviment ha de tenir una bona velocitat i orientació, i el Port és i vol continuar sent una d’aquestes forces motrius”, ha remarcat.
Però no tot ha estat la Copa Amèrica de Vela. “No és un cas aïllat”, ha subratllat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una sessió prèvia, assegurant que treballaran perquè sigui la millor edició que s’hagi celebrat mai d’aquesta competició. Colau ha exposat altres esdeveniments internacionals que han apostat per Barcelona en plena pandèmia, com l’Integrated Systems Europe (ISE), la fira audiovisual més important del món que aterrarà la setmana que ve a la capital catalana; la biennal d’art Manifesta, que coincidirà el 2024 amb la competició marítima, i el Congrés de la Unió Internacional d’Arquitectura, que convertirà a Barcelona en la capital mundial de l’arquitectura l’any 2026. I, a més, ha indicat, va consolidant unes altres cites que ja acull com el Mobile World Congress (MWC). “Barcelona atreu no només perquè tenim platja i som una ciutat bonica, sinó perquè tenim un model de futur i això sedueix. Som una ciutat líder”, ha defensat.
També hi ha hagut espai per abordar projectes que encara han de desencallar-se, com els Jocs Olímpics d’Hivern o l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona. El president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, ha volgut tranquil·litzar a aquells barcelonins preocupats perquè no se celebrin als Pirineus catalans i aragonesos l’any 2030, i, personificant-los en Collboni, li ha assegurat que totes les seves inquietuds s’acabaran resolent. Blanco ha exposat els beneficis d’acollir aquest esdeveniment, com que millorarà les infraestructures, no només les esportives; no requereix grans inversions, i generarà ocupació, xifrant-lo en més de 80.000 llocs de treball. “És molt difícil dir que no”, ha resumit Blanco. “Ningú ha tingut els Jocs Olímpics d’estiu, els d’hivern i la Copa Amèrica”, ha afegit Dalton.
Ampli programa durant tres dies
En el primer dia de reunió, la inauguració ha estat del president de la Generalitat, Pere Aragonès, introduït pel president del Cercle, Javier Faus, en les seves últimes jornades al càrrec. Entre el públic, els dos aspirants a succeir-lo, Jaume Guardiola i Rosa Cañadas. Les línies que han de definir la reforma energètica europea han centrat el gruix d’aquesta primera tarda, amb la participació de la vicepresidenta tercera del Govern central i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera; el conseller delegat d’Endesa, José Bogas, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, i el president d’Enagás, Antonio Llardén.
Aquest dijous es debat sobre temes com el context que viu Europa, la indústria com a palanca de recuperació, els reptes de l’economia espanyola, la innovació o les repercussions socials de la crisi actual. Alguns dels ponents que participen són els exministres Josep Piqué i Javier Solana, la sotssecretària general adjunta d’assumptes diplomàtics de l’OTAN, Carmen Romero; el president de la Cambra d’Espanya, José Luis Bonet; el president de Pimec, Antoni Cañete; el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri; el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete; el conseller delegat de Cellnex, Tobías Martínez; el conseller delegat i cofundador de Glovo, Oscar Pierre; el conseller delegat de Wallbox, Enric Asunción; el president d’Indra, Marc Murtra; o la cofundadora de Vilynx, Elisenda Bou.
El president del Cercle, Javier Faus, viu les seves últimes jornades en el càrrec. Entre el públic, els dos aspirants a succeir-lo, Jaume Guardiola i Rosa Cañadas.
La reunió del Cercle la tancarà divendres el president del Govern central, Pedro Sánchez. Aquest dia predominarà la participació política, amb el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró; el nou president del PP, Alberto Núñez Feijóo; la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i exalcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez; i el ministre d’Afers exteriors, José Manuel Albares. L’aportació empresarial la donaran la vicepresidenta de Procore Technologies, Anna Schlegel, la vicepresidenta de Huawei España, Therese Jamaa, i el codirector global de banca d’inversió a Citi, Manuel Falcó.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també participarà en la cita de divendres, anant a recollir el Premi a la Construcció Europea del Cercle d’Economia. La institució ha volgut així posar en valor les iniciatives que s’han promogut des de les institucions europees per fer front a la pandèmia i les seves conseqüències, especialment, els fons Next Generation. En la primera edició, el guardonat va ser per al president del Consell de Ministres d’Itàlia, Mario Draghi, que en el moment de la resolució del premi ocupava la presidència del Banc Central Europeu (BCE). Un altre guardó que s’entregarà serà el Premi José Manuel Lara a l’ambició i el propòsit empresarial, amb la presència durant la jornada d’aquest dijous del rei Felip VI. En aquesta edició, la tercera, les premiades seran totes empresàries, amb la cofundadora i CMO de Freshly Cosmetics, Mireia Trepat; la presidenta d’Inesfly, Pilar Mateo, i la consellera delegada i cofundadora de MiCuento, Muriel Bourgeois.
